FashionDiscoPub Seba's

Ahir vam sortir a sopar amb l'Anna. Després d'una nutritiva fondue de formatge vam decidir buscar algun lloc a la vora de casa per a prendre una copichuela. Aquest barri encara és força desconegut i tenim localitzats alguns restaurants però baretos, i que no permetin fumar, cap.

De sobte, "en medio de la nada", una llum ens va guiar fins al Seba*s (sí, sí, amb l'asterisc). Es defineix com a disco-pub i no sé què més, i té dues plantes, la segona per a no fumadors. Aguantant-nos la respiració vam entrar al local i vam baixar fins a la zona de baix. L'impacte va ser tremendo: karaoke, amb un personatge indefinible perpetrant una actuació, moltes taules buides augurant una caixa molt fluixa per ser nit de dissabte, i una barra encoixinada de vermell i amb un genuí barman-de-tota-la-vida.

La sorpresa ens la vam endur en veure la llista de cançons disponibles al karaoke (incloent grans èxits en holandès!) i quan, passada una estona, el local estava ben ple. Entre els parroquians, una parella de noi guapet (aguantant estoicament les balades txeroquis interpretades per la seva parella, en vista de la recompensa posterior) i noia sudamericana siliconada fins al punt de semblar una nina inflable.

La tal Myriam Hernández va ser omnipresent tota la nit. Entre cançó i cançó, ens la posaven. Jorrrrrrrl!

Chity o La niña del Exorcista

Últimament tinc tractes professionals amb una tal Chity. Treballa en una empresa del nostre mateix grup com a directora de marketing estratègic. Diríeu que algú que es fa dir "Chity" deu seu pija, amiga de la Cuca i clienta (que no usuària) del Holmes Place.

Però el cas és que la Chity és una dona súper peculiar. No és gens pija, va vestida com als anys vuitanta-noranta, amb pantalons a l'alçada de l'aixella, camises de ras de color vermell, vestit-jaqueta amb muscleres (hombreras, en castellà); llavis pintats de vermell però sense perfilar de manera que el pintallavis se li difumina sobre el llavi superior; cigarreta ducados permanentment als dits, amb xuclades de tant en tant d'aquelles tan profundes i que fan mostrar totes i cadascuna de les arrugues del llavi de dalt (el que està tan mal pintat); i sobretot, una veu ultraronca, de "cazalla", interrompuda cada 3 paraules per un atac de tos, d'aquella de fumadora que sembla que hagi de treure un pulmó per la boca d'un moment a l'altre.

Ai, la tos! La Chity està permanent constipada i té la mania de continuar parlant mentre li dura l'atac de tos, de manera que encara li va a més i acaba farfullant entre estertors, li apareix una vena blavosa al coll que sembla que li hagi d'acabar rebentant (com aquell pacient d'Anatomia de Grey), i la llengua se li torna negra de la sobredosi de pastilles Juanola que, entre tos i tos, va endrapant.

Justament, l'altre dia vam trucar-la el jefe i jo amb el telèfon sense mans i, evidentment, a mitja conversa li va agafar un nou atac de tos. Va ser en aquell moment que, de fons però no molt lluny, es va sentir una veu com de la nena de l'exorcista, articulant una frase inintel·ligible. Una cosa absolutament d'ultratomba. Tenim la sospita que la segona veu era de la pròpia Chity, en una esquizofrènia tossística brutal!!

Tot i així, a mi la Chity em sembla un personatge totalment entranyable. A veure si algun dia fa el pas de deixar de fumar!

YesuCrai

Mentre esmorzava he posat el canal Hollywood, un dels meus preferits de l'Imagenio perquè fan clàssics un darrere l'altre, i feien "Jesus Christ Superstar". Setmana Santa ja està aquí!

La veritat és que la peli està una mica passadeta, però la música té aquell ganxo hippie d'òpera rock que mola. La història ja ens la sabem però no puc evitar que arribin aquestes èpoques i m'agradin les pelis de la vida de Jesús, la Biblia, Ben-Hur, etc...sóc una junkie! I aquesta no la posen tan sovint!

Un dia d'aquests faré una megabaixada de l'emule de musicals d'aquesta època: JC Superstar, Tommy, Quadrophenia, The Wall, Hair, Little Shop of Horrors, sense oblidar la que ja tinc, The Rocky Horror Picture Show!

Somni Premonitori

Avui he tingut un somni estrany. Érem els Domingo-Espinet fa uns anys, quan la Gemma i jo encara érem adolescents. Ens traslladàvem a viure a una súper casa de fusta enmig de la muntanya, amb llar de foc, un àtic enorme i amb molta llum. Una casa ideal. Mentre exploràvem les habitacions, un parell d'arbres del carrer queien sobre la casa, sense causar destrosses ni res però amb un gran impacte. Un d'ells començava a caure i jo treia el peu per la finestra, li donava un cop i el feia caure cap a l'altre cantó.

Uns minuts més tard, veia com uns quants veïns (acostumats a aquestes coses), feien llenya dels arbres caiguts i la repartien entre tots (a nosaltres ens tocaven un parell de branques enormes) i plantaven al forat deixat noves llavors.

He mirat per Internet el significat de somniar amb arbres caiguts i el resultat és pèrdua o tristesa. La casa està envoltada d'arbres molt alts, semblen avets, que simbolitzen protecció material, per tant, interpreto que caiguin arbres grans i sans com pèrdues materials. I tornar a plantar-los de nou, el començament d'una nova vida.

Tot són senyals.

És que no té punt de comparació

Ai, qui pugués agafar els bàrtulos i pirar ja cap allà!

Quina felicitat d'anar amb pantalons cagats i xancles 7 mesos de l'any.

Quin trisca-que-te-trisca del Nano, com un gos ocupa però net.

Quin sol i quina llum, aportant vitamina A tot el sant dia.

Quin jefe inexistent més amorós, ideal.

I és que no és normal que veiem els de la "Selva de los famosos" (o com se digui el programa aquest any) i tinguem enveja, amb la gana, el mal rotllo, els huracans, els mosquits, i tota la resta que estan passant.

Ai!

Vacances?!??

Sí, aquesta setmana compta com a vacances, però com que la setmana passada una grip maligna em va tenir al llit a 38,5 de febre i no em va deixar desenvolupar les meves obligacions laborals, em toca suplir les hores durant el meu període de descans. Manda güevos!!

I després us estranya que la meva màxima prioritat sigui trobar un raconet de terra on plantar el meu hort i deixar de donar comptes a l'empresari de merda que em tindrà enganxada a l'ordinador mitja setmana mentre esquia als Alps o se'n va de peregrinació a Jerusalem. A la mieeeeeeeeeerda!

Malaltona

Tinc la sensació que fa segles que no vaig a treballar. Primer van ser les vacances a Nova York, després un curs a Madrid durant tres dies, i ara una grip que em té a casa amb febre i tossint com una condemnada. Ja no me'n recordava de com era de xungo això d'estar malalta!

En fi, per això no he actualitzat gaire. Tampoc no en tinc gaires ganes d'escriure. Estic xafada. Aix!