¿Nunca has pensado en huir al sur para empezar de nuevo?

Últimament la tecnologia ens juga males passades, però jo (siemprrre positifa) en comptes de pensar que és un senyal negatiu, he arribat a la conclusió que és el destí que ens obliga a no dependre de les màquines i que ens exigeix que ens vegem més, que ens toquem més. Més i més, tu més, més tu.

També he reflexionat sobre la meva incapacitat per trobar altres paraules a banda de la que sempre, sempre, sempre et dic, i el cas és que no és que no les trobi, és que són massa gruixudes i no te les deixes dir (encara), malgrat que les teves pors ara ja són només un respecte. Com el que es té al mar.


Sap greu pel Michael Jackson, però ja feia anys que era mort.

Es de ser inútiles

No sé què és pitjor, si la pobra desgraciada o el "periodista" que ha publicat la notícia:

Se traga un cepillo de dientes por accidente

La joven de 22 años necesitará una operación para extraerle el objeto del estómago. Atribuye el percance a que tenía las manos enjabonadas

EP - Madrid - 22/06/2009 09:45

Marta Restrepo, una joven de 22 años, se tragó por accidente el cepillo de dientes y necesitará una operación para extraerle el objeto del estómago, según informó Radio Caracol.

Los hechos ocurrieron en el municipio de Ciudad Bolívar, en el suroeste de la provincia de Antioquia, cuando después de comer Marta se dispuso a lavarse por dientes y de forma accidental e inexplicable el cepillo se le fue por el esófago. La mujer atribuyó el accidente a que tenía las manos enjabonadas y muy lisas.

Tras ser atendida por médicos en el hospital local de Ciudad Bolívar, se ordenó su traslado a un centro asistencial en Medellín, donde los doctores concretaron ayer el procedimiento para extraerle el cepillo del estómago.

Clàssics imperdibles #7 - Riem tots (fins i tot va fer riure la Garbo)

Quin dilema! Al final m'he decantat per aquesta brillant comèdia, de les millors que mai s'han filmat, però també podia haver posat Ninotchka, amb el millor somriure de la Greta Garbo, o El bazar de las sorpresas, una comèdia romàntica deliciosa. Perdó, he de marxar, que comença el monòleg de Hamlet!

To be or not to be (Ser o no ser)
Dir: Ernst Lubitsch
Int: Jack Benny i Carole Lombard

Un hito en mi carrera profesional

Per fi hem inaugurat i tot ha sortit molt bé (sempre hi ha alguna coseta que es podia haver millorat, però deixeu-me que sigui auto complaent). Ha estat una autèntica marató de curro, però en el fons ha estat una experiència molt positiva i donarà molt el pego al meu currículum.

Ara, a descansar, i d'aquí poc, les preuades vacances!!! No veig el moment que els caps de setmana no s'acabin!

L'equilibrista

Llegia avui l'entrevista publicada ahir a El Periódico i flipava. Fa quatre dies que citava aquest home sense saber que el citava a ell: "La felicitat és una bona salut i una mala memòria". Qué fácil es hablar! No t'ho prenguis com uns deures a complir immediatament. Temps al temps. Encara que no t'ho sembli, no tinc cap pressa, no vull córrer a 200 per hora.

Ja sé que no et deixes prometre res, però m'has de creure quan et dic que m'agrada molt el que vaig descobrint, que no m'estàs decebent, al contrari, que ja sé que no ets qui vaig imaginar, ets molt millor, i que tinc els peus molt ben plantats a terra, que (com diu el tipus aquest de l'entrevista) tinc maduresa, ordre per dins, pau interior, estabilitat, domini de la situació i vull donar a les coses la importància que realment tenen, que estic buscant l'equilibri entre no espantar-te i fer-te fugir i entre demostrar-te que vull, vull, vull, que no cal que pateixis perquè em desperti i se'm giri el cervell de cop, que no dubto ni un moment (ni quan desapareixes), i que seguiré estant cada dia com ho he estat fent des de ja fa mesos, amb constància, paciència, seguretat, tranquil·litat (tot i que de tant en tant m'embali una miqueta, ja em perdonaràs).

M'encanta el Paul Newman!

Clàssics imperdibles #6 - Genuí Spielberg

Una obsessió comuna per una muntanyeta, i uns extraterrestres de bon rotllo. Sempre recordarem el ti-ru-ri-ru-raaaaaaa!

Close Encounters of the Third Kind (Encuentros en la tercera fase)
Dir: Steven Spielberg
Int: Richard Dreyfuss i Teri Garr

Prioritzant

Se'm recrimina que la tonnnnnnteria m'ha fet baixar el volum de posts al bloc. No digo que no, qüestió de prioritats vitals. Però aquí estem per arreglar-ho!

I és que això de les prioritats és un tema important. Fa uns anys em va impressionar saber que el meu pare havia passat per una mena de procés de reflexió vital, fruit del qual va dibuixar-se l'escala de valors, i ens ho va voler explicar tot i que érem massa joves com per valorar el què compartia amb nosaltres.

Jo ja fa temps que me'n vaig fent d'escales de valors. Em van molt bé per endreçar-me les prioritats vitals i m'ajuden molt a valorar les persones i coses que tinc al meu voltant. Tan de bo hagués guardat les primeres escales de valors que em feia, perquè tindria una prova física de com he anat madurant. Sí que recordo que jo ocupava un lloc força avall a l'escala d'aquells temps i que la feina, en canvi, era molt amunt, coses que han canviat radicalment. També he après que les escales de valors no han de ser invariables, sinó que cal que es vagin adaptant a les coses que ens van passant, que a vegades cal pujar un esglaó alguns elements per tal de mantenir l'equilibri. Perquè, sobretot, el que cal és tenir un equilibri.

En fi, que si actualitzo menys és perquè estic ocupada ressituant elements. I perquè la felicitat em fa perdre el sentit del temps i no em donen els dies per tot! Però què coi, no hem vingut aquí a ser feliços?