Tonnnntament, ja fa un any

Un dubte existencial per a un post refrescant

Com que se m'està "acusant" d'insuportable, amb tanta tonnnnteria, avui publico un post refrescant.

Si quan em pica el palmell de la mà vol dir que rebré diners, quan em pica el paladar (com ara mateix), vol dir que em fotré una mariscada aviat??

Bambú

 L'he tret d'Internet però no acabo de trobar l'autor. Ho sento, qui siguis, no et puc citar!

Vivim temps de catàstrofes i canvis climàtics, esclaten bombes i escàndols. És cíclic, diem, però nosaltres ens mantenim dins de la nostra bombolla, hermètica, compacta, aparentment fràgil però sòlida al mateix temps, i passa un mes, i dos, i un estiu i un Nadal, i de sobte ens plantem a l'any i lluny de perdre una de les quatre potes, sembla que ens en neixin més.

Segueixo sense entendre-ho, no baixa, no s'estabilitza. Puja, s'està fent més intens, més rodó, més perfecte, estem convertint la nostra bombolla en una mena d'Atlàntida, un paradís submarí, i només nosaltres coneixem el secret de la seva localització, no sigui cas que ens descobreixin i vinguin a destorbar la nostra pau. Quina por.

Amb la meva poca traça habitual només vull que dir-te que penso folrar de bambú la nostra vida.