divendres, 9 d’abril del 2010

Bambú

 L'he tret d'Internet però no acabo de trobar l'autor. Ho sento, qui siguis, no et puc citar!

Vivim temps de catàstrofes i canvis climàtics, esclaten bombes i escàndols. És cíclic, diem, però nosaltres ens mantenim dins de la nostra bombolla, hermètica, compacta, aparentment fràgil però sòlida al mateix temps, i passa un mes, i dos, i un estiu i un Nadal, i de sobte ens plantem a l'any i lluny de perdre una de les quatre potes, sembla que ens en neixin més.

Segueixo sense entendre-ho, no baixa, no s'estabilitza. Puja, s'està fent més intens, més rodó, més perfecte, estem convertint la nostra bombolla en una mena d'Atlàntida, un paradís submarí, i només nosaltres coneixem el secret de la seva localització, no sigui cas que ens descobreixin i vinguin a destorbar la nostra pau. Quina por.

Amb la meva poca traça habitual només vull que dir-te que penso folrar de bambú la nostra vida.