Benzina, èter, combustible irascible

Porto un parell de dies que repeteixo constantment aquesta frase d'Antònia Font al meu cap. Una espurna encén, sense ni saber com, un foc invisible. Volàtil com l'èter, que també és anestèsic. Quina cosa que un mateix compost químic et pugui fer esclatar o adormir-te. I a tot això el temps passa, irremeiablement, i es perd en aquest mateix èter.

Fa ràbia no saber els perquès.Digues-li aixecar-se amb el peu esquerre, digues-li pàjara, digues-li coses que passen.

Ja se'm passarà.

All you need is love

Tenim la Robin una mica estressada. Els últims mesos han atabalat una mica una gateta que ens pensàvem que era tot terreny però que ha resultat ser més fràgil del què crèiem: un canvi de pis (més gran, amb terrassa, però sense la possibilitat de passar les tardes triscant per les teulades caçant coloms), tot seguit la pèrdua del company-mentor, després arriba el Manolitoterremoto, que no la deixa tranquil·la ni un minut i que a sobre ens obliga a desviar l'atenció, i després marxem de vacances tots 5 (que a ella no li va agradar gaire però perquè no sap que l'alternativa era quedar-se 3 setmanes sola a casa amb el pesadet del Manolito)...

Una visita al veterinari i una consulta amb l'etòleg més tard, el remei receptat és "mucho amor"...i sembla que funciona! Seria tan bonic que tot es pogués curar així!

El meu horòscop diu que avui tindré "mucho amor"!! Tot per tu!

Curs nou, blog renovat

Encetem post al setembre amb el blog renovat gràcies a la creativitat i el bamboo pen de la Mireia. A mi m'agrada molt aquest nou aire, tan caní, ara que el món felí em té tan copat el temps lliure. Entre tanta gatunitat, em reivindico com a canina: de bona pasta, fidel, simplona però amb personalitat, sense caletre però amb estrella.

El Nano, ara protagonista de la imatge del blog, és així. Em segueix a tot arreu i em diuen que quan no hi sóc em troba a faltar. Que em veu com la seva deessa. I jo sóc així amb tu. Fàcil. Clar. Sense dubtes.

Yo, p'a tí.