dilluns, 17 d’octubre del 2011

Foto: NASA


Diuen que la Terra, el nostre planeta, superarà els 7.000 milions d'habitants aquest mateix mes. Fixa't quina sort que he tingut que, tants com som i tan gran com és el planeta, el destí ha volgut que el meu gran amor fos de la mateixa ciutat que jo!


Quina feinada hauria tingut a recórrer món per trobar-te!

dilluns, 16 de maig del 2011

To tweet or not to tweet


Ja fa temps que vinc pensant que el Facebook m'avorreix. Els meus amics cada cop hi interactuen menys i acabo tenint el Facebook ple d'avisos de gossos perduts, gats fent moneries, convocatòries a concerts i venda d'entrades i poca cosa més. Però no puc esborrar-me i punto, perquè representa l'única via de contacte amb alguns amics llunyans i em sap greu tancar-la.

En canvi, m'he enganxat al Twitter. Em va costar mooooolt trobar-li la gràcia, però ara m'encanta. Estic al dia de totes les novetats informatives, em va perfecte per la feina perquè mig món del màrketing i la comunicació hi publica enllaços interessants del sector, hi he trobat alguns personatges divertidíssims, he descobert el meravellós món dels #hashtags catxondos (#esodelhashtagquéesloquees) i les nits de tele combinades amb el twitter són molt més amenes (ja sabem que cada cop ens anem fent més multitask i fer una sola cosa ens avorreix).

Sense anar més lluny, la combinació del Festival d'Eurovisió i el hashtag #guayominí va tenir moments fantàstics!

En fi, que m'agrada el twitter...fins que me'n cansi!

dimarts, 19 d’abril del 2011

Zero...o millor dit, dos!


Ha arribat el dia D. S'ha acabat el compte enrere i segueix, per tant, el compte endavant, perquè avui celebrem dos anys d'intensa felicitat, però també tots els anys d'amor que han de venir.

Fa exactament 730 dies que ens vam fer el primer petó i només em queda dir-te (repetir-te) que ets l'amor de la meva vida, que mai havia estat tan feliç com ara amb tu i que t'estimo amb bogeria.

FFF

(quants taps deuen faltar?)

dilluns, 18 d’abril del 2011

Un

Dies que queden per celebrar com em fas de feliç

diumenge, 17 d’abril del 2011

Dos

Tu i jo

dissabte, 16 d’abril del 2011

Tres

Boques no humanes que alimentem (de moment!)

divendres, 15 d’abril del 2011

Quatre

Pisos a peu que cal pujar per arribar al nostre ni-di-to de amor...

dijous, 14 d’abril del 2011

Cinc

 Minuts que vaig trigar en saber que ETS TU...

dimecres, 13 d’abril del 2011

Sis

Trilions de vegades que ja et dec haver dit que t'estimo...

dimarts, 12 d’abril del 2011

Set

Comença el compte enrere!

dilluns, 14 de febrer del 2011

Te o cervesa?

Mentre no tenim la nostra, robo aquesta d'Internet



Tic-tac-tic-tac, quins nervis, són ja les 17:30. T'envio un sms: "faig 10 minutets tard". Em contestes: "tranqui". Arribo al punt de trobada i no hi ets. Com pot ser? Dono un cop d'ull a la plaça i et veig a l'altre costat, al que no toca, amb la teva caçadora gris marengo, les camper de la foto de Madrid, l'ipod i el cigarro. Ets tu. Te m'apropo. "I si et dic que arribo tard per culpa del Nano?". "No cola i no li donis les culpes a ell". Momento tenso. Penso que ets molt sèria. Comencem a caminar cap a la teteria però a mig camí ja estem anant a fer una cervesa. Parlem de les mares i d'un munt de coses més. Ja començo a perdre'm, no veig per on caminem ni retinc de què parlem. Només et veig a tu.

Arribem al bareto, seiem a la taula. Em fa la sensació que és un lloc molt càlid. El llum sobre la taula hi ajuda. Parlem. Molt. Prenem una cervesa i una clara. Blablabla. "En demanem una altra?". Blablabla. De sobte me n'adono que ETS TU, que no vull que la tarda s'acabi, que no vull tornar-me a separar de tu ni aquell vespre ni mai. Esgarrapo els minuts amb tu desesperadament. Si perdessis aquell tren jo seria la dona més feliç del món.

Va ser el dia que et vaig començar a estimar.